Sant Antòni de Viana
La festivitat de Sant Antoni, celebrada els dies 16 i 17 de gener, és la festa del camp mallorquí i conserva molts elements de cultures antigues. La festa de Sant Antoni actual és el resultat de la cristianització d’antigues cerimònies i cultes primitius dedicats a divinitats paganes protectores de la fecunditat, dels conreus i dels animals. Sant Antoni és el protector de la pagesia mallorquina; és el protector dels conreus, del camp i dels animals, especialment dels que conviuen amb l’home i del bestiar de peu rodó ( cavalls, someres, ases, muls...). Ha estat una celebració que ha sabut adaptar-se a les influències externes i als nous costums, però sense perdre les seves autèntiques arrels. Una referència nostàlgica al passat agrícola de l'illa, farcides d'elements singulars i originals com són els dimonis, els foguerons, les Beneïdes… Els sons, els aromes i la gastronomia típica la converteixen en una de les festes més estimades pels mallorquins.
El seu origen es remunta a les arrels agrícoles de la societat illenca; quan la gent s'encomanava a Sant Antoni, patró de tots aquells animals indispensables per a les feines del camp. També anomenat popularment a Mallorca com “Sant Antoni del porquet” perquè se'l representa sempre acompanyat d'un porquet.
Molts pobles de Mallorca celebren aquests dies les tradicionals Beneïdes davant de l'església. Hi desfilen carrosses que recreen escenes quotidianes de la pagesia del segle XIX i al.lusions a la vida del sant. Els seus ocupants tenen per costum oferir càntics i gloses (poemes populars) en honor al Sant i a canvi reben la benedicció del rector. A més de les carrosses també desfilen grups de joves amb el vestit tradicional que ofereixen balls (jotes, boleros, fandangos…), colles de dimonis (grups de nens i joves amb el tradicional vestit de dimoni), algunes amenitzades amb la percussió d'una batucada, així com persones que simplement volen beneir la seva mascota. Com a fet poc usual, aquest dia l'esplanada de la Catedral de Mallorca s'omple d'animals que reben l'aigua beneïda al seu pas davant del rector. Encara que podem afirmar que aquesta festa és de la part forana, dels pobles, a Ciutat celebren San Sebastià pocs dies després.
Un altre element indispensable d'aquestes festes són els cants acompanyats de ximbomba, temps enrere era molt habitual sentir-los a les festes familiars i estaven massivament estesos arreu de Mallorca. Durant dècades van quedar relegats a les celebracions d'algun petit poble que es resistia a perdre la identitat. Des de fa uns 10 anys s'han anat recuperant juntament amb la resta d'actes tradicionals que envolten aquesta festa tan pagesa i connectada amb la natura i el curs de les estacions. Actualment ressorgeixen amb força al nord i al llevant de l'illa els dies propers a Sant Antoni i Sant Sebastià, encara que amb menys diversitat melòdica. Els cantadors es reuneixen al voltant dels foguerons (grans fogueres) organitzats per veïns, associacions o ajuntaments, i la festa sol durar fins a altes hores de la matinada. Moltes vegades també el ball de bot (ball tradicional de l'illa) forma part de la vetllada.
D’entre tots els municipis que celebren aquestes festes destaquen Sa Pobla, Capdepera, Manacor i Artà. Un dels moments més esperats és la sortida dels dimonis, símbol primigeni de la festa i pràcticament protagonistes absoluts, que marca l'arrencada de la Revetlla de Sant Antoni el dia 16.
Aquest acte té l'origen en la rememoració de les temptacions que Sant Antoni va patir per part del dimoni, segons la tradició religiosa catòlica.
Acompanyats per la música tradicional, dansen a cada racó del poble. Es creu que els dimonis son reminiscències llunyanes dels antics xamans i bruixots que entorn del foc dirigien els rituals de fecunditat per garantir la supervivència de la tribu. Els dimonis mallorquins contemporanis representen la llibertat de transgredir les normes, propicis a la broma i capaços de riure-se’n de tot, en contraposició a la vida quotidiana.
A la tarda, tenen lloc els actes amb més càrrega cerimonial. El bullici anterior contrasta amb el respectuós silenci que esglaia tots els assistents a les Completes, una missa solemne en què s'entonen els Goigs, unes cançons en honor a Sant Antoni.
Finalitzats els actes públics, la celebració es trasllada als foguerons. El fogueró representa la victòria de la llum sobre les tenebres. El foc simbolitza el “renaixement” del sol, element masculí que fertilitza la terra. Al voltant d’aquest foc gaudiràs de la millor gastronomia, és el moment de degustar productes típics com la sobrassada, els botifarrons, les espinagades (similars a un cocarroi gros, els seus ingredients característics són la col i el llom o la anguila) o les coques amb pebres al so de les ximbombes i les gloses (poemes populars curts).
Les gloses o poesia improvisada és una de les manifestacions artístiques més antigues, molt més que la pròpia escriptura. Es tracta purament d'un joc de paraules a través de les quals s'expressen tota mena de sentiments. Una mena de joc en què podem posar a prova les nostres habilitats lingüístiques, però per sobre d'això, qualsevol persona té l'oportunitat d'expressar els seus sentiments d'una manera espontània i diferent, podríem dir que artística, esquivant la censura i normes socials del moment .
I si t'has quedat amb més ganes de festa encara queda una cita imprescindible: El Pi de Sant Antoni de Pollença. Estirat per voluntaris des de la possessió de Ternelles fins a la Plaça Vella de la vila, on és ensabonat i els joves es disputen l'honor de ser els primers a pujar fins a la ramera.
Esperem t'hagi agradat conèixer una mica més sobre la nostra cultura i et puguem veure aviat gaudint d'una de les nostres festes més estimades.
Tot l´equip d´Inturotel et desitgem unes molt bones festes de Sant Antoni.