Orígens de la cultura vinícola a Mallorca
La història del vi a Mallorca es remunta a l’època dels romans, que van ser els primers a introduir el cultiu de la vinya a la nostra illa. El gran historiador Plini, al segle I aC, cita els vins baleàrics i els compara amb els millors d'Itàlia. Des d'aquella època, l'elaboració de vi a l'illa ha estat una constant, amb més o menys èxit.
Els romans van introduir la vinya a Mallorca. Al segle XIV ja es documenten els primers cellers, que pertanyien a l'Església i al rei. Trobem referències a Inca, Palma i Alcúdia. En aquesta època ja existien lleis que regulaven el cultiu i el comerç del vi.
Als segles XV i XVI l'elaboració del vi proporcionava feina a les poblacions d'Inca, Alcúdia i Felanitx.
L’eclosió del cultiu del vi
Va ser al segle XVII quan es va estendre el cultiu de la vinya, gràcies a l'impagament del delme (si es cultivava la vinya) i el consum habitual de vi i aiguardent que obria el mercat tant a Mallorca com a l'exterior. A finals del segle XVIII i principis del XIX va tenir lloc una crisi a causa de l'exclusivitat del cultiu de la vinya, així com alguns episodis bèl·lics i impostos que agreujaven la producció del vi. En ple segle XIX el cultiu de la vinya i la producció de vi es van recuperar malgrat algunes plagues, com el broquet (1834) o l'oïdi (1851). L'aparició de la fil·loxera a França, l'any 1863, va afavorir més aquesta recuperació per la forta demanda de vi des del país afectat. El Tractat comercial amb França (1879) va obrir un període a l'alça per a la vinya i el vi a Mallorca. Aquesta situació va suposar que s'arrabasessin altres cultius (com els ametllers) per cultivar vinya, arribant a les 30.000 ha d'explotació. És a la segona meitat del segle XX quan l'elaboració del vi a Mallorca s'ha convertit en un succés. L'any 1990, es reconeix la primera denominació d'origen de vins de Mallorca: la DO Binissalem que aglutina els vins elaborats a cinc municipis: Santa Maria del Camí, Sencelles, Binissalem, Consell i Santa Eugènia.
Després, el 1999 arriba el torn a la DO Pla i Llevant. I ja a la primera dècada del segle XXI, el 2007, es reconeix i regula la indicació geogràfica 'Vi de la terra de Mallorca', que agrupa més de 70 cellers.
Viticultura ecològica
Hem tingut el plaer de parlar amb Bernat Monserrat, jove pagès ecològic. Segons les paraules de’n Bernat “la vinya forma part de la identitat paisatgística de tot el Mediterrani, ja siguin per consumir la seva fruita o per elaborar vi.
Aquestes vinyes s’intercalen amb la resta d’usos agrícoles principals: cultiu de cereals, horta, garrigues i praderies de pastoreig. El mosaic resultant es un paisatge únic i ric en tonalitats i colors que van canviant amb les estacions. Aquesta diversitat d'hàbitats no només ens resulta agradable a nosaltres, també ajuda a fer de rebost, de casa i de pati a una infinitat d'espècies d’insectes i també d’aus.
Desgraciadament això no és així per tot, hi ha zones on es fumiga fent una agricultura intensiva la qual altera o elimina per complet tota aquesta fauna que habita el nostre mosaic. Aquestes alteracions dins els ecosistemes solen acabar desembocant en plagues, pèrdua de la fertilitat natural del sòl, pèrdua del sòl per l’erosió de la pluja. Altres conseqüències que acaben repercutint a la societat que habita aquella zona, com contaminació d'aqüífers per adobs i pesticides, sobre explotació d’aquests provocant salinització de l’aigua i una llarga llista mes de problemes.
Afortunadament cada vegada hi ha més pageses i pagesos que duen a terme una agricultura ecològica la qual preserva i mantén el nostre territori. Amb l’ajuda d’APAEMA amb els seus cursos i assessors que ajuden a implantar noves maneres de fer i el CBPAE que verifica i assegura que els productes etiquetats com a ecològics realment ho son.
Precisament en la viticultura ha estat un dels sectors on més s’aplica aquest tipus d’agricultura ja que ajuda a maximitzar la qualitat del producte. Trobem nombrosos exemples de bodegues que han comprès que ecològic i qualitat van lligades.
En Miquel al front de la bodega son Alegre, Na Barbara Mesquida amb Mesquida Mora, En Xesc Grimalt a 4kg, en Miquel de vins can Coleto, na Catalina de Galmes i Ribot, N’Eloi Perelló entre moltes altres.
Aquestes persones a part d’elaborar bons vins i cuidar unes vinyes que salvaguarden els ecosistemes, també han contribuït a preservar i millorar un patrimoni genètic d’incalculable valor de totes les varietats de vinya Mallorquines com Callet, Manto negro, Fogoneu, Prensal, Malvasia, Macabeu i una llarga llista més.
Així gràcies a aquestes bodegues i a molts altres petits viticultors s'assegura que aquest patrimoni vinícola perduri per que les pròximes generacions en puguin seguir gaudint.”
El vi a Felanitx
Felanitx és conegut també per ser terra de vins. A la primera meitat del segle XX hi havia una producció vitícola important, impulsada per l'estació enològica, on es feien estudis relacionats amb el cultiu de la vinya i l'elaboració del vi. L'edifici d'aquesta estació enologia, El Celler cooperatiu de Felanitx, més conegut com El Sindicat, va ser el més grans dels cellers de vins mallorquins. Encara existeix, i avui dia, és utilitzada com a seu dels serveis socials del municipi.
La Bodega, va fabricar i vendre un producte que fins al 1923 només es comercialitzava en el municipi felanitxer. Però els anys passaren i paral·lelament al nou naixement de les denominacions d'origen la venda es va estendre al llarg de l'illa amb l'objectiu de donar sortida a la collita dels pagesos que no tenien celler propi i havien de malvendre la seva producció.
A inturotel estàm orgullosos de ser embaixadors d’aquests vins de gran qualitat i respetuosos amb el nostre entorn contribuint amb el nostre granet d’arena al manteniment del nostre paisatge i diversitat biològica.
T’animam a sumar-te a aquest moviment triant un bon vi ecològic durant les teves vacances. T’esperam!