La costa sud-est de Mallorca amb llaüt

Des que vaig arribar a Inturotel Cala Esmeralda, a Cala D’Or, un autèntic oasi davant el Mediterrani, tenc un somni recurrent on em veig descobrint la costa sud-est de l'illa a bord d'un llaüt. El llaüt és una embarcació tradicional present a diversos llocs del Mediterrani. Va ser dissenyada per a navegar lentament, assaborint cada moment, descobrint una petita cala amagada, vorejant un faralló o submergint-nos en la foscor gairebé impenetrable d'una cova.

Avui compliré el meu somni i sortiré a gaudir del sol i la mar amb una d'aquestes antiquíssimes embarcacions, símbol d'una manera de viure més sostenible, menys invasiva amb el medi, que en aquesta part de l'illa encara perdura i que podràs apreciar si viatges de manera conscient.

La brisa del mar, el sol i una promesa d'aventura

Des del moment en què vaig decidir explorar la costa amb llaüt, vaig saber que seria una experiència única, nova per a mi. Descobriria que el més important és el trajecte i no tant el destí final: el vaivé tranquil de la petita embarcació, detenir-se quan el cor t’ho demana, sense presses, com si d’aturar el temps es tractés.

El dia va començar prest. La brisa marina portava l'aroma a sal i a algues, una combinació que m'ha semblat sempre profundament alliberadora. En arribar al port, vaig veure el llaüt, aquesta embarcació de fusta robusta i elegant, amb les seves línies corbes que semblen haver estat dibuixades per la mar. M'esperaven cels blaus i el rumor d'un Mediterrani en calma, però també la promesa de cales amagades, penya-segats vertiginosos i platges d’arena blanca. La costa sud-est de Mallorca captiva per la seva bellesa natural, amb àmplies àrees protegides i menys alterada urbanísticament que altres racons de l'illa.

Deixem anar les amarres: el murmuri del Mediterrani

Pujar a bord va ser com retrocedir en el temps. Amollàrem amarres i el llaüt va deixar el Port solcant suaument les aigües tranquil·les del matí, com si conegués de memòria cada racó d'aquesta costa. El motor roncava en un murmuri baix, la brisa ens nodria d'una felicitat enyorada transportant-nos cap a nous horitzons, alguns d'ells ja coneguts però redescobrir-los des de la mar va ser tota una aventura.

A mesura que ens allunyàvem, deixant el magnífic far com a guaita, el paisatge es va desplegar davant els meus ulls d'una manera gairebé màgica. Els penya-segats s'alçaven orgullosos, coberts de pins i savines, imponents coves foradaven la silueta terrestre i  petites cales s'intuïen com a secrets ben guardats. El sol, alt en el cel, ho banyava tot d'una llum daurada, la mar un ball de reflexos turquesa i maragda. Em vaig asseure a la coberta, sentint la calidesa del sol i una brisa refrescant i prometedora sobre la meva pell. En aquest moment penso que vaig connectar amb l'ànima de l'illa i els seus habitants.

Descobrint cales amagades: un bany en aigües cristal·lines

Decidim detenir-nos a una petita cala verge, una d'aquestes joies ocultes que són un regal per als sentits i que també la pots visitar caminant des de l'hotel. El llaüt va fondejar suaument, l'aigua, tan clara que em deixava veure un fons, em cridava amb una invitació irresistible. Em vaig capbussar sense pensar-ho dues vegades, un bany renovador. Mentre surava, mirant el cel, vaig sentir una connexió profunda amb la naturalesa que m'envoltava 360 graus. Vaig agafar les meves ulleres de busseig i em vaig submergir en un altre planeta, el planeta BLAU, peixos, posidònia, anemones, eriçons… i silenci. Un món de calma i tranquil·litat.

Després del bany, em vaig seure a coberta amb una copa de vi blanc a la mà, contemplant les roques i els pins que semblaven voler tocar l'aigua. El paisatge semblava immutable, etern, era difícil imaginar que alguna vegada pogués canviar. No obstant això, sabia l'important que és preservar aquesta bellesa, aquesta calma, perquè altres després de jo, també la puguin experimentar algun dia. Per això no vos donaré el nom de la cala, vos convido a que descobriu la vostra pròpia cala secreta.

El ritme pausat del llaüt

El llaüt va reprendre la seva travessia i vàrem continuar vorejant la costa. Cada racó era un descobriment: Cala Figuera amb les seves cases de pescadors que treuen el cap tímidament a la mar, Cala Mondragó amb la seva arena blanca i les seves aigües tranquil·les, Cala d’Or amb la seva arquitectura eivissenca acaronada per pins centenaris… Em vaig sentir afortunat de navegar en perfecta harmonia amb el paisatge. No hi ha pressa, no hi ha sorolls innecessaris. El llaüt respira al ritme de l'illa, lent, pausat, com si volgués recordar-te que aquest no és tant un viatge de milles nàutiques, si no de moments viscuts en plenitud.

Ens vàrem acostar a petites coves marines, aquestes formacions que l'aigua ha anat esculpint amb paciència infinita. Des de la coberta, vaig poder veure peixos de colors movent-se entre les roques, i vaig pensar en la riquesa de l'ecosistema que m'envoltava. Una autèntica celebració de la vida que alberga la nostra mar Mediterrània.

Un comiat per a un dia perfecte

El sol començava a descendir lentament, tenyint el cel de tons rosats i taronges, la jornada estava arribant a la seva fi. El llaüt lliscava suaument de tornada al port, el dia s'acomiadava amb la calma del crepuscle. El port, il·luminat pels últims raigs del sol, es veia tranquil, gairebé melancòlic. Mentre desembarcava, amb els peus trontollant-se, volent retenir el suau balanceig, vaig saber que aquest dia quedaria gravat a la meva memòria i Mallorca es quedaria dins jo per sempre.

Una connexió íntima amb la terra i la mar

Aquest dia no va ser només una aventura nàutica, va ser una oportunitat de connectar amb la bellesa natural de la costa sud-est de Mallorca d'una manera única. Navegar en llaüt és més que desplaçar-se per l'aigua: és formar part d'una tradició, d'una història que ha estat escrita pel vent i el mar.

Mallorca és el murmuri del Mediterrani en una cala amagada, l'aroma a pi i sal, el cruixit suau de la fusta del llaüt en moure's amb l'onatge… És un recordatori de que podem gaudir de la naturalesa sense alterar-la, deixant només petjades de sorpresa i respecte.

Tornaré a Cala d’Or i m'allotjaré a Inturotel Cala Esmeralda, el meu refugi mediterrani. Tornaré amb la il·lusió de sentir una vegada més la brisa de la mar acaronar la meva cara, el sol sobre la meva pell i aquest vaivé tranquil d'un llaüt sobre la mar en calma.

Andrea, setembre 2024