III Converses d’arqueologia mediterrània Inturotel
El 12 de maig del 2025 es realitzaren les III Converses d’Arqueologia Mediterrània. Inturotel, amb el títol la cova d’Altamira, 30.000 anys d’història, a càrrec de Carmen de las Heras Martín conservadora i subdirectora del Museo Nacional y Centro de Investigación de Altamira. L’experiència de la Dra. De las Heras va més enllà de la Cova d’Altamira i també aprofundí en el coneixement de la prehistòria del paleolític de Cantabria i per extensió d’Europa.
La conferència va permetre fer una repàs a tot el que és i significa la Cova d’Altamira. En primer lloc la Dra. De las Heras feu un recorregut històric de la descoberta de la cova i de les investigacions que s’hi han portat a terme durant més de 150 anys. El primer en entrar-hi després de 15.000 anys, en concret el 1868 fou el caçador Modesto Cubillas. Anys desprès Marcelino Sanz de Sautuola propietari dels terrenys visità la cova i es convertí amb un ferm defensor de l’autenticitat de les pintures, que en la seva època fou posada en dubte. Finalment i desprès de molts d’anys, quan el Sautuola ja havia mort s’acceptaren com a autèntiques les pintures. En concret el professor francès Emili Cartailhac el 1902 publicà un article que s’ha fet famós (Mea culpa d’un escèptic), on esmenta el seu error en no creure en l’antiguitat de les pintures, admetent que s’havia equivocat.
La seva conservació la preocupació màxima del món científic
Posteriorment la xerrada s’endinsà en els problemes de conservació, que amb els anys s’han anat incrementat. De fet la cova s’ha tancat al públic i les visites a la cova original, només es poden realitzar amb una llarguíssima llista d’espera d’anys, amb 5 persones màxim per setmana. Això es deu a que la humitat, la contaminació i qualsevol tipus de fong les fa mal bé. En aquests moments les condicions de preservació a l’interior són el més important. De fet, el 2001 es porta a terme una recreació de la cova, anomenada “neocueva” que es la que rep milers i milers de visitants.
La interpretació de les pintures encara un enigma
Posteriorment De las Heras tracta el tema del les possibles interpretacions de les pintures, deixant ben clar que en aquests moments, aquestes no és la prioritat del món científic i per tant tot es centrà en la preservació, la documentació de més pintures i en noves datacions.
De fet els últims anys s’han descobert noves figures i sobre tot molts elements geomètrics i abstractes de difícil interpretació, però que han augmentat el corpus d’art paleolític de forma exponencial. Però com recalcà la Dra., de forma clara, els darreres descobriments científics més rellevants són les datacions. En aquests moments les pintures més antigues es remunten als 32.000 anys (per tant més antigues del que es pensava fins ara) i les últimes serien del 13.000 A.C., moment en que l’entrada de la cova col·lapsà i per tant quedaren aïllades de la resta del món fins que les descobrí Cubillas al segle XIX.
El coneixement de l’entorn de la cova
Un fels punts destacats fou la presentació d’un projecte de recerca iniciat el 2003, i publicat el 2016, amb el títol de “Los tiempos de Altamira. Actuaciones arqueológicas en las Cuevas de Cualventi, el Linar y las Aguas (Alfoz de Lloredo, Cantabria, España).” El principal objectiu d’aquest projecte és aprofundir en el coneixement de l’entorn en el que es movien les persones que freqüentaren Altamira. De fet les excavacions a la mateixa cova avui en dia estan gaire bé exhaurides i a més no es pot malmetre el jaciment. Per aquest motiu l’estudi de les tres coves abans esmentades pot aportar noves dades de les persones que habitaren la zona al Paleolític, ja que sense cap dubte són espais freqüentats per la mateixa població. Desprès d’anys d’investigació s’ha avançat molt en el coneixement geològic de la zona i del paleoambient. El clima, la vegetació i els animals (tant terrestres com aquàtics) que convisqueren amb les poblacions humanes prehistòriques ha quedat per tant molt més clar. També es trobaren restes d’art en alguns dels objectes de les excavacions, amb suport d’os. Si es vol aprofundir en alguns d’aquests aspectes la memòria del citat projecte es troba a la pàgina web del Museu d’Altamira com a la publicació Monografia 26, dedicada íntegrament al projecte.
Difusió del patrimoni arqueològic de la Mediterrània
Finalment es realitzà un debat entre el nombrós públic assistent i la conferenciant que respongué amablement a totes les preguntes. I deixant clar l’alt nivell científic d’aquestes converses que ja fa tres anys que es duen a terme, i que sense dubte aquest 2026 ens tornaran sorprendre, amb la mateixa qualitat i interès que ha posat a Felanitx a un lloc privilegiat de la difusió arqueològica i a Inturotel com un patrocinador excepcional del patrimoni de la Mediterrània, les aigües de la qual ens acull a les seves costes, que tanta i tanta història acumula.