Estic gaudint d'uns dies de relax a Mallorca, m'allotjo a Inturotel Cala Esmeralda, enfront de la preciosa cala que li dóna nom. Em passo el dia llegint a l'ombra dels pins, capbussant-me en la mar turquesa i planificant alguna visita per descobrir l'illa. Des de fa dies, em ronda una idea: Visitar el Parc Natural de Mondragó.

M'havien parlat d'ell, cercava més que una excursió turística, una ruta on perdre'm i reconnectar amb la bellesa natural de la costa sud-est de l'illa, les seves cales, el seu bosc mediterrani, els seus camps d'ametllers… Una aventura per als 5 sentits, que mereixia ser recorreguda a peu o amb bici. Vaig decidir que arribaria amb bicicleta: un mode més respectuós amb el medi que em permetria endinsar-me al parc lentament, gaudint de cada detall, a mesura que m'hi acostava.

El viatge comença sobre dues rodes

El dia va començar càlid, amb el sol de setembre que acaricia la pell sense cremar. Després d'un deliciós berenar vaig partir amb bicicleta a la recerca del Mediterrani més genuí. Cap a paratges conservats pràcticament com els van trobar els primers pobladors de l'illa. Iniciem la ruta amb una primera estació, el bell port natural de Portopetro, gaudim de les vistes a la badia i les seves cases de pescadors. Aviat deixam l’animada vida d'aquesta petita localitat costanera per a endinsar-nos en els dominis del parc. Em donen la benvinguda camps esquitxats d'ametllers, garrofers i alguna figuera. Pedalejar amb el vent suau de cara, l'olor de mar i la fragància dels pins, em va fer sentir part del paisatge. El parc ja es percebia i el meu cor s'accelerava amb l'expectativa de nous horitzons per descobrir.

La benvinguda de la naturalesa

Vaig aparcar la bicicleta a l'entrada del parc, sentint-me orgullosa d'haver optat per aquest mitjà sostenible i silenciós. El camí que vaig triar per a iniciar el meu recorregut era una invitació oberta al silenci i a la contemplació. Les meves passes  ressonaven suaument sobre les pedres i la terra polsosa, l'olor de pi m'envoltava com una flaçada de records oblidats. El bosc mediterrani et rep amb una calma antiga, recordant-te que duu allà molt més temps que nosaltres.
Vaig caminar a poc a poc, percebent com el paisatge canviava a cada pas. Els raigs de sol travessaven les copes dels pins creant jocs d'ombres a terra, mentre se sentia el llunyà i suau rumor de les ones. Vaig respirar profundament, intentant retenir aquest aroma únic: barreja de resina, herbes i salnitre. Mondragó no és només un lloc que visites, és un lloc que t'envaeix cos i ànima i en el qual et sents en comunió amb l'entorn i els seus habitants.

Un paradís compartit: la fauna i la flora de Mondragó

A mesura que avançava pel camí, els meus ulls es perdien en els detalls: la varietat de plantes que creixen aquí és sorprenent. Arbres com la savina, algunes d’elles centenàries, tamarells, ullastres, pins majestuosos i arbustos com l’aladern, el romaní… La flora de Mondragó et convida a mirar més de prop, i intentar identificar espècies que, a primera vista, podrien passar desapercebudes. Des de les delicades flors silvestres fins als robustos pins blancs, tot sembla tenir un propòsit, un lloc en aquest ecosistema tan ben conservat. A la primavera es poden observar orquídies salvatges, algunes endèmiques de l'illa.

El parc és també un refugi per a la fauna. Vaig tenir la sort de topar-me amb alguns dels seus habitants. Vaig escoltar el cant d'un carboner comú (Parus major), tan difícil d'observar i beneficiós per al bosc mediterrani, ja que s’alimenta de la processionària del pi. En acostar-me als aiguamolls, un agró gris es va elevar majestuosament sobre l'aigua, com si em donés la benvinguda. En aquest moment vaig entendre per què Mondragó és un santuari per als amants dels ocells. Aquí tenen l'oportunitat de contemplar els ocells més comuns de les Balears com el Puput comú (Upupa epops), la perdiu, la busquereta de cap negre (Sylvia Melanocephala), espècies migratòries com el pit-roig (Erithacus rubecula) i algunes espècies molt difícils d'observar com l'abellerol europeu (Merpos apiaster) d'acolorit plomatge. Em va sorprendre que fàcilment un es pot convertir en aficionat a l'ornitologia explorant aquest paradís natural.

Un racó secret: Cala Mondragó i S’Amarador

El camí em va portar finalment a la platja. La primera que trobes és Cala Mondragó, una espectacular platja, de d’arena blanca i aigües cristal·lines. Em vaig treure les sabates i vaig enfonsar els peus en l’arena, vaig acostar-me a la vorera, l'aigua estava freda però reconfortant, i per un moment, tot es va detenir.

A pocs minuts, en un indescriptible passeig a la vora del penya-segat vaig arribar a S’Amarador, que m'esperava amb la seva calma serena, menys concorreguda i més salvatge que Cala Mondragó. Aquí el silenci era gairebé absolut, romput només per la suau melodia de les ones. Va ser impossible resistir la temptació d'un bany, i submergir-me en les seves aigües turqueses, va ser com tornar a néixer. Mentre surava, mirant el cel blau, vaig sentir que el parc m'havia ofert un regal que recordaria sempre i que desitjaria reviure ben aviat.

Camins que conten històries

Després del bany revelador, vaig continuar la meva ruta pel parc caminant entre els penya-segats. La ruta fins a Sa Guàrdia d’en Garrot em va portar per paisatges on la terra es troba amb la mar en una abraçada eterna. Des de l'alt, la mar sembla no tenir fi, i les vistes et deixen sense alè.

Mentre caminava, no podia evitar pensar en quantes persones haurien recorregut aquests mateixos camins abans que jo. Des de temps prehistòrics, quan els primers habitants van deixar la seva petjada en aquesta terra, fins a l’actualitat.

Un dels guies del parc em va explicar que en els penya-segats hi ha petjades de Myotragus Balearicus, un petit mamífer extint, parent llunyà de la cabra.
El parc alberga coves talaiòtiques d'enterrament i, en els seus escarpats hipogeus, bòvedes subterrànies que a l'antiguitat s'usaven per a conservar els cadàvers sense cremar-los.

El parc guarda els seus secrets, les seves històries, i si camines a poc a poc, amb el cor obert, te’n contarà alguns. Durant tot l'any el parc programa tallers i visites guiades per a donar a conèixer el seu patrimoni natural. Els pots trobar aquí: https://www.illesbalears.travel/ca/mallorca/parc-natural-mondrago

Una visita que es converteix en ritual

Ja de tornada, la meva bicicleta m'esperava com un vell amic. I mentre pedalejava, amb el sol ja baixant cap a l'horitzó, vaig comprendre que el Parc Natural de Mondragó. És un lloc on tornes, una vegada i una altra, perquè cada visita t'ofereix una cosa nova. Una aroma que no havies percebut mai, un mantell de flors liles cobrint el camí, la brisa marina gronxant els tamarells que voregen l'estany… tot et recorda el petit que ets enmig de tanta bellesa.

Visitar el parc natural de Mondragó de manera conscient, triant pedalejar, caminar o prendre l'autobús, és més que una decisió ecològica. És una manera de retre homenatge a aquest tresor natural, d'agrair-li tot el que ens ofereix i d'assegurar que seguirà aquí, per als qui vinguin després de nosaltres.

Tornaré? Sens dubte. Mondragó ja és part de mi. I no hi ha millor opció per a visitar aquest meravellós parc natural que allotjant-se a Cala d’Or. Jo em vaig allotjar a Inturotel Cala Esmeralda, un dels hotels de la cadena familiar Inturotel. Els seus hotels ofereixen el millor descans a ubicacions úniques enfront de la mar o en el pintoresc centre de Cala d’Or.