Cala d’Or, la realitat d’un somni mediterrani. Arquitectura, sol i mar
Quan un passeja per Cala d’Or, pels seus carrers blancs entre pins centenaris o es banya a les seves cales tranquil·les de color maragda, podria pensar que va ser fundada en temps antics, com Cala Figuera o Portocolom. Cala d’Or és més recent, fruit del somni i la passió d’un visionari.
Darrere el bell i singular destí que és avui Cala d’Or hi ha un projecte cultural i urbanístic sorprenent, nascut del somni d’un artista: Pep Costa Ferrer, més conegut com “Picarol”. La seva visió, inspirada en l’arquitectura tradicional d’Eivissa i en el seu amor per la natura, donà forma a aquest poblet blanc enclavat entre cales i pinedes. Un somni mediterrani fet realitat.
En aquest post volem recuperar aquesta història: la de l’home que va imaginar i crear Cala d’Or, l’arquitectura que en defineix la identitat i l’empremta cultural que encara avui perdura.
La recerca de la bellesa en harmonia amb la natura
A principis del segle XX, la zona que avui ocupa Cala d’Or era un conjunt de cales verges i espesses pinedes que s’abocaven a la mar. Fou l’any 1933 quan Costa Ferrer, dibuixant, caricaturista, antiquari, interiorista, editor i figura cultural de l’època, decidí traslladar a Mallorca un ideal: replicar l’harmonia estètica i humana del Mediterrani blanc. Tenia en ment fundar una colònia turística i de repòs per artistes, un lloc on reposar l’ànima i cercar inspiració a l’ombra dels pins de les cales d’aigües maragda i arena daurada.
El seu objectiu no era urbanitzar la costa, sinó crear un poble mediterrani modern, coherent, integrat dins el paisatge i profundament humà. Per això fou un pioner: mentre altres zones de la costa balear creixien sense un criteri definit, Cala d’Or va néixer amb un projecte estètic i cultural clar, acompanyat d’unes normes urbanístiques molt exigents i respectuoses amb l’entorn. Algunes d’aquestes normes foren incorporades posteriorment a la normativa urbanística de l’Ajuntament de Santanyí i d’altres continuen aplicant-se de manera voluntària per tècnics i propietaris.
L’empremta eivissenca: arquitectura nascuda de la llum
Les primeres cases que impulsà mantenien un estil inconfusible: volums cúbics, murs arrodonits i emblanquinats, paret seca amb acabat d’esquena d’ase blanca delimitant les parcel·les, finestres petites i cobertes planes. Formes orgàniques que cercaven el diàleg constant entre arquitectura i natura.
Costa Ferrer aplicà a Cala d’Or els principis essencials de l’arquitectura tradicional eivissenca:
Blanc pur: no només per reflectir la llum, sinó com a símbol de senzillesa i equilibri.
Volums cúbics: inspirats en les antigues cases pageses, racionals i honestes en la seva forma.
Finestres petites i geomètriques: pensades per generar intimitat i frescor.
Terrasses planes i terrats: espais concebuts per a la vida a l’aire lliure, en contacte amb el cel.
Integració amb la natura: les cases mai dominen el paisatge; semblen créixer entre els pins, respectant corbes i desnivells. Costa instaurà normes urbanístiques de compliment obligatori a la urbanització. Entre d’altres, que cap edifici superàs en alçada el pi més alt dins un radi determinat de x metres. Una mesura que amb el temps s’ha perdut a la memòria.
La seva intenció era clara: que l’arquitectura no envaís l’entorn, sinó que l’acompanyàs, i que l’estètica mantingués una coherència visual capaç de convertir el conjunt urbà en una obra cultural.
El resultat fou un estil propi: l’eivissenc mallorquí de Cala d’Or, una reinterpretació personal que convertí aquest petit racó del sud-est mallorquí en un dels projectes urbanístics més singulars de la Mediterrània.
Molt més que cases: la visió cultural darrere el disseny
El projecte de Cala d’Or era també profundament cultural. Costa Ferrer somiava un nucli mediterrani modern: un lloc on l’art, el disseny, la vida a l’aire lliure i el respecte pel paisatge formassin un tot.
Promogué espais públics, un centre per a vianants, galeries d’art, places pensades per a la convivència i indrets on la vida transcorria a un altre ritme. Els passatges cap a la mar convidaven a descobrir bells enquadraments del nostre Mediterrani, contemplar el retorn de les barques de pesca tradicionals, els llauts, o el capbussó d’un corb marí (Phalacrocorax) al capvespre. També projectà una bella església. No era només arquitectura: era una idea de comunitat.
Després de la Guerra Civil i amb les transformacions dels anys seixanta i setanta, Cala d’Or continuà creixent, però l’esperit original es mantingué com a guia. Encara avui, determinades zones, especialment el casc antic, conserven aquesta sensació d’harmonia blanca, ordenada i lluminosa.
L’exposició que recupera la memòria: “Cala d’Or, la realitat d’un somni”
L’any passat, el municipi dedicà una exposició a aquest llegat: Cala d’Or, la realitat d’un somni, un recorregut visual i documental pels orígens del nucli, la figura del seu fundador i l’evolució de la seva arquitectura.
Deu plafons mostraven fotografies històriques, plànols originals i testimonis de persones que visqueren el creixement del poble, acompanyats d’il·lustracions de Costa Ferrer, que permetien observar l’evolució urbanística des de les primeres cases blanques fins al traçat actual.
La mostra recordava una idea essencial: Cala d’Or no va sorgir per atzar, sinó del desig d’una persona molt sensible i amb un gran sentit estètic, amb una missió clara: crear un lloc bell, coherent, mediterrani i profundament humà.
Un llegat que continua viu
Ens agradaria poder dir que Cala d’Or conserva intacta aquella atmosfera de calma, ordre i llum amb la qual somià Costa Ferrer. Malauradament, no tot el desenvolupament urbanístic ha seguit les seves directrius; tot i així, la majoria de promotors i tècnics continuen respectant el seu llegat i intenten adaptar els seus projectes a l’estil que tant estimava Costa.
Des d’aquí voldríem alçar la veu a favor de crear unes normes urbanístiques i paisatgístiques més respectuoses amb l’estil que instaurà Costa: protegint els pins centenaris, fomentant noves sembres de pins i animant als agents públics i privats a tenir cura del poble i del seu entorn.
L’arquitectura emblanquinada, els pins que s’endinsen dins el paisatge urbà, les caletes, els miradors cap a la mar i els camins tranquils continuen formant part de la seva identitat. Un patrimoni de gran valor cultural i paisatgístic que hem de preservar costi el que costi.
A Inturotel estimam profundament la història del nostre petit enclavament i compartim els ideals de Costa. En aquests moments de greu crisi ambiental, els seus preceptes són més vigents i necessaris que mai.
El nostre desig és incorporar la filosofia d’aquest gran somiador als nostres establiments de Cala d’Or, creant espais bells i harmoniosos amb l’entorn que ofereixin als nostres hostes una experiència única de relax i benestar.
Cala d’Or és, en essència, un somni mediterrani fet realitat. I tu, allotjant-te amb nosaltres, ets al cor d’aquest somni. Aquí, la mar, els pins i el sol dialoguen amb l’arquitectura. La llum llisca sobre els murs blancs com un pinzell. Cada racó convida a aturar-se i meravellar-se de la bellesa natural que ens envolta.
T’esperam a Inturotel, a Cala d’Or, el teu petit paradís mediterrani.